Carta a una mare

Hola estimada mare:

Et deus preguntar el perquè d’aquesta carta. És per donar-te les gràcies per la manera d’educar-me des de que jo era un nen petit. El que realment vull dir-te és que moltes gràcies per ensenyar-me a estimar aquesta terra nostra, anomenada per nosaltres Països Catalans, a la qual els nostres veïns d’Espanya no li volen reconèixer la seva condició de PAÍS.

Ja sé que no ha estat gaire fàcil educar-me així, fent que jo estimés el meu país. Ja que els teus pares són de dretes i tenen uns ideals contraris als teus, no han estat ells qui t’han ensenyat ni a estimar els països catalans ni que és tot això de l’independentisme.

Diuen que a les famílies sempre hi ha ovelles negres. El que no sé és si les ovelles negres som nosaltres, que lluitem per la independència, o els teus pares, germans o cosins que són de dretes i volen veure Mallorca plena de ciment.

Si les ovelles negres de la nostra família som nosaltres, estic molt orgullós de ser-ho juntament amb tu.

Gràcies per regalar-me el millor llibre que he llegit mai, “El diccionari vermell”. Allà realment he vist el que el franquisme va fer a la nostra Mallorca estimada: matar a gent innocent pel fet de no pensar igual que ells.

També t’estic molt agraït per haver-me ajudat a lliurar-me del servei militar, i així no haver hagut de besar una bandera que no és la meva estimada senyera.

Per ensenyar-me la bona musica com és la d’en Serrat, Raimon i sobretot en Lluís Llach a qui ara escolto més que mai perquè ell també m’ensenya a estimar Catalunya.

Gràcies també per regalar-me la meva primera estelada que he lluït tant a concerts, manifestacions o simplement al balcó de casa per la diada de l’11 de setembre, que espero que molt aviat es celebri a Mallorca, voldrà dir que som independents.

Per aquelles manifestacions a que hem anat plegats: en contra de la gerra, en contra de la destrucció de Mallorca,... i per altres tantes que hem anat i a altres que segurament haurem d’anar.

També per donar-me ànims quan vàrem perdre les eleccions amb el PSM, sobretot en les que va entrar el partit ASI a Alcudia, sí, aquells tant fatxes que volen el bilingüisme per tot arreu, però sempre parlant en castellà. Des d’aquell moment, lluito més que mai pel català.

Per acabar vull dir-te que, quant tingui fills, els intentaré educar almenys la meitat de bé del que ho has fet tu amb mi, per estimar el meu país, Catalunya.