Nina, que vas caminant molt lentament vora la mar.
Deixes passar el vent pel teu costat.
Van passant paraules d’amor que surten del meu cor, i el vent se les va emportant, volant.
No vull fer-te mal, ni et vull obligar estimar.
Només vull el teu amor, t’ho recomano nina, no em deixis escapar.
No és que sigui un cregut, ni res d’això, és que et conec i et vull ajudar.
Necessites algú al teu costat per fer tornar la teva vida a un lloc privilegiat.
Les meves paraules van marxant perquè tu no les vols escoltar.
Però sempre que necessitis ajuda aquí em trobaràs, sense pensar-m’ho et vindré a ajudar.
Has passat dificultats al llarg de la vida que t’ha fet tant de mal, sense parella ben jove t’has quedat, amb un nen, t’ha deixat.
Ell no et volia deixar, però un accident se’l va emportar.
No deixis passar les paraules i escolta’m, de veritat, encara que sempre t’hagi estimat la meva prioritat és estimar-te.
Encara que t’hagi de deixar de estimar
1 comentari:
estimar implica regalar...regalar amor, regalar paraules dolces, regalar-se a un mateix...
però, de vegades, la persona estimada no vol aquests regals...
i hem de saber estimar més encara i acceptar la realitat...
i deixar que les paraules volin i els sentiments s'enlairin i estimar en silenci... sense exigències ni obligacions...
de vegades estimar és dolorós, però sempre val la pena...
bona setmana!
Publica un comentari a l'entrada