Passejant vora la mar
a tu et vaig veure
de cop el dia es va fer fosc
i domés l’esplendor de la teva bellesa brillava en aquest redol.
Cap a tu ma vaig acostar
i vam començar a parlar,
tot l'estiu junts van passar
però tu vas haver de marxar
a Catalunya perquè estudiaves allà.
Al dir-te adéu,
de cop el dia es va fer gris i trist.
No valia la pena viure sense tu al meu costat.
Mallorca vaig deixar
i et vaig venir a buscar,
però no et vaig trobar.
La mala notícia em van donar,
un desgraciat accident vas tenir
i allà et vas matar.
Perquè de cop el dia pot brillar
i després, en un segon,
mai ha estat tant fosc.
Cap a ses illes vaig tornar
però res no era igual,
al meu cor li faltava una cosa.
Eres tu,
A qui un dia vaig veure
I de qui em vaig enamorar.
Gràcies per fer-me passar el millor estiu.
Descansa en pau
i espero que algun dia
ens tornem a trobar
i els dies al cel tornin a brillar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada