El missatge al movil

Ja fa uns quants dies que visc sol, després de conviure amb la meva noia més de 4 anys.

Deu fer uns dos mesos vam tenir una discussió després que ella m'enviés un missatge al mòbil que no anava per a mi, i el missatge deia:

"Hola amor ens veiem a l'hotel de sempre i a la mateixa hora de sempre".

De seguida vaig descobrir que no anava cap a mi aquell missatge.

Desde que el vaig rebre no vaig parar de pensar i intentar endevinar a qui anava dirigit aquell missatge.

Aquella nit ella va arribar a les deu de la nit i feia com si no hagués passat res, segurament no sabia que m'havia enviat el missatge a mi, o si ho sabia ho dissimulava molt bé.

Vam sopar com sempre al menjador, i quan anàvem a dormir li vaig dir:

Què, t'ho has passat bé a l'hotel?? I ella va quedar mig callada i va dir que, a veure, a quin hotel.

Domes vaig contestar-li que m'havia enviat un missatge que no anava per mi.

Ella no sabia que dir, vam començar a discutir i ella va marxar corrents de casa.

Va passar gairebé un mes i no sabia res d'ella, a mi em va costar molt assimilar que ja no vivíem junts i que la nostra relació segurament s'havia acabat.

Una nit vaig sortir al balcó de casa a prendre la fresca i vaig veure al pis del davant de casa una noia molt maca, que s'estava preparant un cafè a la cuina de casa seva i desprès sortia a pendre-se'l al balcó.

Portava una brusa de color blau cel.

Més tard vaig anar a dormir, era divendres i al dia següent no treballava jo.

Vaig aixecar-me sobre les nou del mati i vaig baixar a comprar el diari a la impremta del costat de casa, i per casualitat i havia aquella noia que el dia anterior prenia el cafè al balcó de casa seva. Vaig saludar-la amb un hola i ella va contestar-me amb un somriure.

Aquella nit vaig tornar a sortir al balcó, i allà estava ella llegint un llibre, i amb la mateixa brusa però la portava un poc mes descordada que el dia anterior.

Ella va mirar cap al balcó de casa meva i va somriure, jo mig avergonyit vaig fer un mig somriure i vaig marxar cap a dins de casa.

Al cap de dos dies ens vam trobar creuant el carrer, i ens vam saludar i vam parlar una estona, fins que ella em va oferir anar a casa seva a prendre un cafè.

Vaig dir que sí, vaig anar cap a casa fins a l’hora a la qual havíem quedat.

A les deu vaig sortir de casa meva en direcció a bloc de pisos del costat de casa.

Vaig tocar la porta de casa seva i ella va obrir-me la porta, s'acabava de dutxar perque portava els cabells molls i la brusa blau cel.

Va oferir-me un cafè mentres anàvem parlant.

Vam sortir al balcó, feia una nit molt maca amb moltes estrelles.

Va anar passant la nit i de sobte ens vam trobar a la seva habitació fent l’amor.

Des de la seva habitació es veia casa meva i de sobte vaig veure que s'obria la llum de casa meva, era la meva noia que va venir a casa, no se a què fer, si a recollir les seves coses o a arreglar lo nostre...

Ella va sortir al balcó de casa, i mirant cap a la habitació on estava jo fent l’amor es veu que ens va veure, i amb un gest, baixant el cap i eixugant-se el que vaig intuir eren les llàgrimes, va marxar corrents de casa i no l'he tornada a veure més.