Aquell noi

Aquell noi era un noi normal, com cada dia, anava a treballar des de feia anys.

A les nits de cap de setmana li agradava anar de concert, el dia de concert li passava molt a poc a poc, a cada moment mirava el rellotge per si ja era hora de marxar cap al poble on el feien. A l'hora del concert aquell noi s'ho passava molt bé i sempre intentava estar a primera fila per no predre's ni un detall del que passava a dalt de l'escenari. Sempre buscava una mirada, o un somriure de complicitat d'algun dels components del grup. Saltava i cantava fins al final del concert, i intentava, després del concert, aconseguir una signatura o una fotografia amb algun dels components del grup.

Feia anys que no veia aquell noi, però un dia, en un concert lluny de casa, el vaig tornar a veure, estava allà, a la barra que havien montat. No havia canviat gaire, seguia tenint els cabells llargs, i havia guanyat una mica de pes, pero no em va costar gens reconèixer-lo.

Ara aquell noi estava al darrera de tots els nois més joves que hi havia a primera fila, aguantant amb la mà un got, segurament un cubata, i l'altra mà li donava a una noia, imagino que era la seva xicota.

Aquell noi sóc jo, i fins aquell concert dels "Gossos" no hi vaig anar a caure, fa dotze anys era jo qui estava a primera fila, i segurament d'aquí uns dotze anys serà el meu fill qui vulgui que l'acompanyi a algun concert d'algun grup que a ell li agradi.

El temps passa ràpidament i no ho sabem veure fins que no ens hi trobem, o amb petits detalls com aquest, en que penses que fa anys érets tu el nen de la primera fila, i d'aquí uns anys serà el teu fill qui possiblement serà a primera fila.