dilluns, 3 de novembre de 2008

La casa




Quina feina pot tenir un pobre jubilat com jo, després de fer més de 60 anys de feina??

Tants dies despertant-me a les sis i mitja del matí per anar a treballar per guanyar un parell de doblers per a poder sobreviure.

Com cada mati vaig a caminar per mantenir-me en forma, o perquè les cames facin exercici.

Acostumo a caminar un parell d’hores cada dia, vaig a comprar el pa, el diari esportiu o al mercat que fan al costat de casa on s'hi compren unes verdures de molt bona qualifat.

Ara estic una mica cansat i m'he assegut en aquest banc que ja m’és familiar perque cada dia que puc vinc a descansar una estona desprès de caminar una bona passejada.

Aquest banc està al costat de la platja que a l'estiu s'omple de gent que ve a nedar.

Aquí al costat, a uns 20 metres vaig passar-hi la meva infància ja que el meu pare hi tenia la casa que tant li va costat construir amb les seves pròpies mans, sense l'ajuda de ningú.

Quan era petit al matí la mare em despertava per anar a l’escola per estudiar una mica, perque és clar, quan ets petit només penses en jugar.

Sortia corrents de casa per anar a buscar als meus amics que vivien aquí al costat per anar junts cap a l’escola.

Al sortir del col·legi anava cap a casa dinar, i com era costum en mi no m'agradava que hi havia, casi sempre era verdura, cosa que ara si que me l'acostumo menjar, ja he après que és molt sa menar-la.

Desprès ajudava al meu pare a les feines del camp, agafar patates, treure a pasturar les ovelles, o bé a emprenyar-les un poc, o a fer el pa a la meva mare, ella el feia molt bo.

Més tard anava a jugar a fet i amagar al costat de l’església amb els meus amics de l’escola, o a empaitar a les noies de la classe.

Ja ens començaven a agradar les noies i no sabíem que fer per estar al seu costat i aprofitàvem per molestar-les una mica per estar aprop de elles..

A les nit algun dia el pare, la mare i jo anàvem a veure a la padrina que viu pel mig del poble i estava sola, perque l’avi s’havia mort feia uns quants anys.

Sopàvem amb ella i li fèiem un poc de companyia perque no es sentís sola.

A l'acabar de sopar jugàvem a les cartes tots junts, bé, fins que jo ma adormia estirat al sofà.

Desprès mig adormit m'acomiadava d'ella i anàvem cap a casa.

Els caps de setmana amb el pare anàvem a pescar amb la barca que tenia, jo m'avorria molt perque no en sabia gaire i estar tant quiet sense moure’ns era molt avorrit.

El que m'agradava molt era quan berenàvem de pa amb sobrassada que ens havia preparat la mare.

Al migdia anàvem cap al port a deixar la barca i agafàvem els peixos que havíem pescat, perque jo alguna vegada en pescava algun ehhh..

Anàvem cap a casa a portar-los a la mare i ella els feia per sopar i alguns els guardava pel dia següent.

Ara ja hem de comprar el peix al supermercat i no és tant bo, però què hi farem.

Fa uns dos anys que no visc en aquella casa, em va saber molt de greu haver de marxar d’allà.

Per qüestions de la vida i de la política, ja que em van fotre a fora perque allà hi volen fer un hotel per a turistes.

Ara veig com una grua esta tirant avall la meva habitació on tantes nits hi havia passat somiant mentres jugava fins que la mare venia a ficar-me al llit.

Ara marxo cap a casa amb la imatge d'una grua que tira per terra tota la meva vida